d'Olot a Besançon

Era d'esperar una entrada de Jacques Brel a aquest bloc, però no m'imaginava que seria tan aviat! És cert que havia sentit a parlar d'aquest reconegut cantant francès, però també és cert que no l'havia escoltat mai amb deteniment. Doncs bé, avui, que era el primer dia del curs de francès, n'he fet un intensiu. Dins les cinc hores de classe diàries dues han estat per analitzar amb deteniment aquesta cançó, després d'unes quantes escoltes he començat a entendre alguna cosa; darrere la història d'amor cap a la preciosa Frida "qui est belle comme un solei" / "que és bonica com un sol" trobem una família ben hipòcrita, carregada de prejudicis, mentides i mofes "qui fait rien de ses dix doigts" / "qui no en fa res dels seus deu dits".

"Parce que chez gens-là

Monsieur, on ne s'en va pas"

Ces gens-là / Jacques Brel