Resumint els tres primers dies de treball a Le Pavé dans la Mare podríem dir: primer dia de reunió, segon dia de visita i oient en la presentació d'un projecte a l'Espace d'Art Contemporain Les Halles de Suïssa i tercer dia de generació d'idees per un cartell del programa d'art contemporani que s'està fent per setè any consecutiu a les escoles de la regió, ben contenta! Demà resulta que toca trasllat i a la tarda visita a l'escola amb l'artista que hi intervindrà divendres.
Foto del procés de generació d'idees d'avui.
Foto del procés de generació d'idees d'avui.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure. Cridar al vent, sentir-nos lliures.
La vida és desitjar tornar a nàixer. Córrer tot sol, sentir-te créixer.
La vida és el fred tallant les cares i una llàgrima incendiant les galtes.
La vida és entendre que he d'aprendre, aprendre a viure la vida sense tu.
La vie est fermer les yeux, recommencer à rire. Crier dans le vent, nous sentions libres.
La vie est desire naître à nouveau. Courir seul, se sentir grandir.
La vie est le froid coupant des faces et une larme brûlant les joues.
La vie est comprendre que j'ai d'apprendre, apprendre à vivre la vie sans toi.
Fragment de la cançó La vida sense tu / Coratge, 2011 / Obrint Pas
Fotografies de Suïssa, 18 març de 2012
(perdó per la traducció, s'accepten comentaris per millorar-la!)
Une poule est composée d'un intérieur et d'un extérieur.
Si on enlève l'exterieur, il reste l'interieur, et quand on enlève l'intérieur, on voit l'âme.
Una gallina està formada per un interior i un exterior.
Si hom treu l'exterior, en resta l'interior i quan hom treu l'interior en pot veure l'ànima.
Vivre sa vie / Jean-Luc Godard
Si on enlève l'exterieur, il reste l'interieur, et quand on enlève l'intérieur, on voit l'âme.
Una gallina està formada per un interior i un exterior.
Si hom treu l'exterior, en resta l'interior i quan hom treu l'interior en pot veure l'ànima.
Vivre sa vie / Jean-Luc Godard
Recolzar-se els uns sobre els altres per saltar i ballar millor, perquè aquest és el joc d'estar vius. Mentrestant, milions de glòbuls vermells que no saben on van.
S'appuyer les uns sur les autres pour mieux sauter et danser, parce que c'est le jeu d'être en vie. Alors que milliards globules rouges qu'ils ne sabent pas où vont.
Le sort du dedans / Baro d'Evel Cirk Cie + La Galàxia interior / Mazoni
"Ça respire sous le chapiteau: une contrebasse, un acrobate, une voltigeuse. Et puis l'on entend des pas et l'on voit des pattes. Un cheval habite ici. Il lance le bal, le musicien attrape son galop, et l'homme invite à danser. Alors ils sautent tous dans le déséquilibre, dans le ventre de cette contrebasse, dans le coeur de ce cheval, ils cherchent à s'apprivoiser, s'appuyer les uns sur les autres pour mieux sauter et danser, parce que c'est le jeu d'être en vie. Le Sort du dedans, c'est avoir un cercle pour maison, des jambes comme poumons de un cheval comme conscience."
Adieu! les rêves de petite fille...
Non loin de chez elle, une fabrique de chaussures demande des apprenties. Elle se présente au chef d'atelier qui la prend à l'essai.
Mais Maryse s'ennuie. Elle n'accepte pas de rester immobile, pendant de longues heures, derrière une table, entre les murs sales de l'atelier. Son besoin de bouger l'empêche de rester en place.
Elle bavarde, détourne par ses farces l'attention des autres ouvrières. Elle ne supporte pas les observations que lui fait le patron à qui elle répondet dont elle discute les ordres.
Maryse Bastié.
Les aviatrices cèlebres, Yves Igot, 1968
Les aviatrices cèlebres, Yves Igot, 1968
Però el pare és mort. La família Bombec no és pas rica. Maryse ha de deixar l'escola per treballar i ajudar a la seva mare a tirar endavant la casa.
Adéu, als somnis de la petita nena...
No gaire lluny de casa seva, una fàbrica de sabates requereix aprenents. Ella es presenta a l'amo del taller qui l'agafa en pràctiques.
Però Maryse s'avorreix. Ella no accepta pas estar quieta, darrere una taula, entre les parets brutes del taller durant tantes hores. La seva necessitat de moure's l'empeny a romandre al lloc.
Ella xerra, amb les seves bromes despista a les altres treballadores. Ella no suporta els avisos que li fa el cap i li discuteix les seves ordres.
Maryse Bastié.
Maryse Bastié.
Les aviadores famoses, Yves Igot, 1968
Aquest és un fragment del llibre que estic llegint a Besançon, he pensat que era prou bonic publicar-lo avui 8 de març, a més però, voldria afegir-hi una cançó de Sol i Serena que l'Oriol m'ha recordat aquest vespre... Ai com us trobo a faltar!
Cliqueu aquí per escoltar-los, en directe a la BBC d'Escòcia Crida.
Aquest és un fragment del llibre que estic llegint a Besançon, he pensat que era prou bonic publicar-lo avui 8 de març, a més però, voldria afegir-hi una cançó de Sol i Serena que l'Oriol m'ha recordat aquest vespre... Ai com us trobo a faltar!
Era d'esperar una entrada de Jacques Brel a aquest bloc, però no m'imaginava que seria tan aviat! És cert que havia sentit a parlar d'aquest reconegut cantant francès, però també és cert que no l'havia escoltat mai amb deteniment. Doncs bé, avui, que era el primer dia del curs de francès, n'he fet un intensiu. Dins les cinc hores de classe diàries dues han estat per analitzar amb deteniment aquesta cançó, després d'unes quantes escoltes he començat a entendre alguna cosa; darrere la història d'amor cap a la preciosa Frida "qui est belle comme un solei" / "que és bonica com un sol" trobem una família ben hipòcrita, carregada de prejudicis, mentides i mofes "qui fait rien de ses dix doigts" / "qui no en fa res dels seus deu dits".
"Parce que chez gens-là
Monsieur, on ne s'en va pas"
Ces gens-là / Jacques Brel
Ces gens-là / Jacques Brel
l'inici / le debút
Durant els propers cinc mesos viuré a Besançon. Estudiaré francès i treballaré al departament de comunicació del Centre d’Art Contemporani Pave dans la Mare. Durant aquestes setmanes voldria explicar-vos coses, més o menys interessants, és per això que he creat aquest blog. L’objectiu és escriure en català i francès, així m’obligo a practicar, a partir d’ara ja us dic: perdoneu pel meu francès! La capçalera del blog són unes il·lustracions que m’he trobat pels carrers de Besançon de HYURO, 2011.
Pour des prochain cinq mois je vivrai au Besançon. J’etudierai francais et travaillerai au Centre d’Art Contemporain Pave dans la Mare. Pendant cette mois je voudrai expliquer quelqu’un chose, c’est la raison pourquai j’ai ouvert le blog. Mon objectif est ecrire tous les jours en francais et en català. Excuse-moi pour mon français! Au front du blog une illustration du HYURO, 2011 pris au centre du Besançon.
alba : alba
bientôt : fins aviat
